Sant Valentí de les Cabanyes

L'església i les pintures

Història de l'actual edifici

L'església està edificada sobre una antiga vil·la romana, que segurament va començar a funcionar cap els anys 20/10 aC. en època d'August. El segle II dC va patir diverses modificacions per adaptar-la a canvis de producció motivats per la concentració de terres i la competència amb la producció africana.

El mosaic del qual se'n conserven fragments al terra de l'església és del segle IV dC quan es va remodelar la part de la vil·la dedicada a vivenda, podria ser el terra del bany (no pas el terra d'unes termes).

Model de vil·la romana rústica. (Wikipèdia)

L'edifici de l'església actual es va acabar a l'últim quart del segle XIII. És d'estil romànic d'una sola nau capçada per un absis semicircular amb un transsepte de braços gairebé simètrics.

És evident que els constructors de finals del romànic tenien les ruïnes de la vil·la romana a la vista, i per això van decidir de reaprofitar el paviment de mosaic.

Però anteriorment ja hi havia hagut una església, les restes de la qual encara no s'han trobat. Fons documentals en parlen l'any 1056. També s'ha dit que en aquell temple es va establir el 1107 la comanda (convent) de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i, efectivament, consten donacions als monjos de Sant Valentí els anys 1131 i 1135; fins i tot, el 1175, ja s'esmenta l'hospital annex a l'església.

El segle XVII s'hi van fer ampliacions d'estil barroc. El 1614 es va aixecar la capella contigua al braç nord del transsepte, dedicada a la Verge del Roser, patrocinada per Francesc Gomar pagès de les Cabanyes. La seva tomba deu ser la que hi ha en aquest recinte.

La capella del davant dedicada a Sant Isidre es deuria edificar gairebé al mateix temps, a l'igual que la capella que hi ha sobre el braç nord del transsepte que estava dedicada a Sant Sebastià i també la sagristia annexa a l'absis.

(Informació extreta del llibre: “Arqueologia història i art de l'església de Sant Valentí de les Cabanyes”)

Cronologia

20/10 a C Comença a funcionar una vil·la romana. Mosaic possiblement S.IV

1048 Fundació a Jerusalem de l'orde dels Hospitalers

1056 Hi ha notícia d'una església a Sant Valentí. No se n'han trobat vestigis

1107 Primera notícia dels Hospitalers al Penedès

1115 Última falconada islàmica derrotada al Pla de Barcelona

1118 Comença la repoblació de Tarragona. 1148 Conquesta de Tortosa

1275-1299? Finalització de l'església romànica. Segurament les pintures són d'aquesta època.

1306 Trasllat de la Comanda a Vilafranca. Però la casa de Sant Valentí continua funcionant.

Restes del mosaic romà del s. IV

Les pintures murals de començament del gòtic

(Segons Maria Gràcia Salvà Picó al llibre “Arqueologia història i art de l'església de Sant Valentí de les Cabanyes”)

Bona part de la decoració mural de l'església ha desaparegut i la que es conserva està molt fragmentada. És per aquests dos motius que la lectura del conjunt es fa difícil.

L'autora agrupa les pintures en dos estils ben diferenciats:

Les pintures de l'entrada (finals del segle XIII):

A l'entrar a l'església les primeres pintures que es veuen són les de la paret nord:

Hi està representat el Crist en forma de Majestat sobre les espatlles de Sant Cristòfol. La pintura està molt malmesa i sant Cristòfol, que devia ser de gran tamany, no s'ha conservat, només se li endevina l'aura. (Existeix una pintura molt semblant a un edifici que va ser dels Hospitalers “le Tour Ferrande" de Pernes les Fontaines” a la Provença francesa. Té una inscripció que hi diu: "Estic assegut al coll de Cristòfol, porto els pecats, qualsevol que miri la imatge, no emmalaltirà en tot el dia”. La popularitat de sant Cristòfol, al igual que santa Bàrbara, radicava en que evitava el perill de la mort instantània, temuda per por de morir en pecat i condemnar-se eternament.

El Crist majestàtic sobre l'espatlla de Sant Cristòfol, el corb i a l'esquerra la mà de Sant Francesc amb la llaga

Aquesta imatge sobreposada de le Tour de Pernes ens dóna una idea de com devia ser el Sant Cristòfol de les Cabanyes

Cap a la dreta hi ha el dibuix d'un corb molt estilitzat, realitzat per traços ràpids i segurs, obra d'un artista molt inspirat. Més a la dreta hi ha el dibuix d'una mà amb un orifici al carp que reprodueix una llaga, atribut de Crist o de Sant Francesc. L'autora es decanta per sant Francesc, un episodi de la seva vida és el de predicar als ocells (el corb). 

Existeix una pintura representant a sant Francesc i sant Cristòfol de manera semblant a l'església de Chalard a Saint-Genies al centre de França.

Còpia del mural de de sant Francesc i sant Cristòfol de l'església de Chalard a Saint-Genies (França) paral·lel al de les Cabanyes

A les parets sud i oest hi ha les pintures que representen els turments del purgatori (no pas els de l'infern, segons ens explica l'autora), perquè les ànimes tenen encara la possibilitat de salvar-se després d'haver pagat les seves culpes. La figura que està a l'angle que formen les dues parets i que porta una creu representaria a sant Joan Batista, sant encarregat de conduir les ànimes purificades cap al cel.

Els turments serien: La caldera, les flames, els diables, la roda i l'arbre igni (arbre en flames). Aquest últim no queda molt clar quina és la seva funció: si representa un instrument de tortura o més aviat és un símbol d'elevació i purificació del pecat.

Hi ha pocs referents d'un arbre semblant a la pintura medieval.

La representació del purgatori amb els dos diables i els turments de la caldera tenen un paral·lel a les pintures murals de l'església de Cazaux l'Arboust prop de Bagneres de Luchon i de la Val d'Aran.

Fragment de les pintures murals de Cazaux Larboust

Les pintures del Nord-Est (segurament del segle XIV)

Es conserven molt deficientment. En una capella s'hi poden veure fragments de l'escena de Sant Martí (sant molt estimat pels Hospitalers) compartint la capa amb un pobre. Les altres pintures representen diferents sants entre els quals podem identificar Sant Antoni i Santa Isabel d'Hongria, que també es van dedicar a tenir cura dels malats. 

Aquestes pintures tenen un tractament formal clarament gòtic.

Sant Martí comparteix la capa amb un pobre

Conjunt de sants